7/1/11

HISTORIA D' UN FRACAS ANUNCIAT

Fa mig any em vaig proposar una altra de les meves fites esportives. Aquesta vegada no era altra cosa que correr una marato, la Marato de Barcelona 2011.
En principi, per molta gent i especialment per algu que ja ha fet diferents curses de muntanya de fins a 100km acabant amb certa dignitat, una marato no hauria de ser res de l' altre mon, pero no hi ha manera. Se m' esta escapant de les mans.

El meu primer intent es remunta a finals de l' any 2005. Empes per l' entusiasme del Yuri de Seattle, i per sortir de l' aillament i claustrofobia que provoca escriure una tesi, vaig comencar un pla d' entrenament ambicios. Potser un pelet massa ambicios. Despres de 7 setmanes d' entrenament progressiu (exponencialment progressiu !) el meu genoll em va aconsellar afluixar, i finalment abandonar. Tal com diuen, "s' ha d' escoltar el propi cos", i a mi, algun lligament em deia a crits que tornes cap a casa.

Soc tossut de mena i a la tardor d' aquest passat 2010 em va passar pel barret de tornar-hi, segon intent. Aquesta vegada la cosa es va estruncar de seguida, trencant-me l' ungla del dit gros i esperant a fer la muda (si, ja ser que aquesta pot ser una excusa barata, pero la mandra, la feina, el fred i la neu tambe hi han ajudat). La marato doncs, es celebrara el 6 de marc del 2011 a Barcelona, i jo no i sere.

Tantmateix, no he perdut el temps. De forma semiconscient, i moltes vegades sense gana, he anat treballant persistentment en un altre objectiu, historicament covejat, i. e.: sobrepassar els 100kg de pes. El primer intent, fallit, va ser fa 3 anys, pero finalment, i despres d' uns quants apats nadalencs consecutius (es nota que tot i la crisi encara vivim al primer mon), els Reis d' Orient d' aquest 2011 m' han abocat l' or, l' encens i la mirra. Tot junt. Segurament doncs, la marato s' haura d' esperar. I es que no es pot matar tot el que es gras !

Per anar preparant el terreny de cara a un tercer intent, almenys mentalment, m' he llegit l' entretingut llibret "Correr per ser felic" de l' Arcadi Alibes. Esta clar que tambe es pot ser felic sense correr, pero aquest conegut periodista de TV3 ha mantingut la felicitat fent mes de 100 maratons, que es diu aviat ! Segons ell, la diferencia entre un atleta professional i un corredor popular es que aquest ultim no es jubila mai ! , i aixi aquest home que surt a la tele ha anat fent les maratons mes curioses del planeta; com la que s' organitza pel desert del Sahara, o sobre la neu de l' Atlantida. De les seves peripecies tambe cal destacar el "Hat Trick", o 3 maratons en 3 caps de setmana consecutius, que despres va superar amb el "Repico", o 5 maratons en 5 caps de setmana consecutius !! Quin divertimento, no ? :)

Un vell proverbi maratonia diu : "una marato es una cursa de 12 quilometres a partir del quilometre 30". Vist aixi, la cosa sembla mes assequible, som-hi doncs !!

2/12/10

OPEN

Deixant de banda els “grand slams”, la vida de l’ Andre Agassi es podria ressumir, de moment, en;


un pare obsessiu,

una infantesa trencada,

una adolescencia difícil i sense direccio,

represa de comandaments i,

un desenllac felic.




Si us llegiu la seva autobiografía a OPEN, descobrireu que a mes de lluir la seva perruca i jugar “commando” per les millor pistes del mon, aquest home que s’ ha forjat en public es un sac d’ emocions que pateix o disfruta a cada moment.


I com ell diu a OPEN:

“One thing I’ve learned in twenty-nine years of playing tennis is:

Life will throw everything but the kitchen sink in your path,

and then it will throw the kitchen sink”.



13/6/10

L’ Isard dels Pirineus

Vivint a Anglaterra, on tot es pla, els Pirineus es troben molt a faltar. Aixo deu ser aixi per la fabulosa natura que els envolta, per la dificultat assequible de cada cim, per les experiencies i aventures que sempre omplen la motxil.la que m’ enduc de tornada, perque simplement ja fa massa temps que estic ancorat a menys de 100m sobre el nivell del mar, per la pau i el silenci absolut quan es disfruta de les nits de “vivac”, o pel somnolent silenci comunitari que es viu durant les nits de refugi (descartant bastantes excepcions, com jo mateix :)

El cas es que per fer-me passar la nostalgia m' he dedicat a buscar possibles rutes per aquest estiu. Desde les ja fetes “Porta del Cel”, “Cavalls del Vent”, “Carros de Foc” fins a les pendents “Cami dels Bons Homes”, “Ruta dels Estanys Amagats”, “Pedals de Foc”…i potser d’ altres que desconec. Buscant, buscant...tambe m' he topat amb la ruta pirenaica per excel.lencia, la "Transpirenaica". Eps, si us agraden els Pirineus i teniu prou temps i ganes per disfrutar d' una visio global de tot el massis, els petits poblets que s’ hi amaguen i els homenots/es que hi viuen, us la recomano! Tot i que mirat fredament, no deixen de ser uns 900km de pujades i baixades pedregoses que en Kilian Jornet tot just ha fet corrent en nomes una setmana !!!!

PS: .....de ben segur que ell no ha parat a fer tantes fotos com jo :)


Per mes info:

http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=es&tl=ca&u=http://www.kilianjornet.com/inicio.html

http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&sl=es&tl=ca&u=http://kilianjornet.blogspot.com/&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhjmmmcNQ0OzUbzytJmwdPVMH5NHuQ

8/6/10

Adeu, Espanya !

On ets, Espanya ? No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora ?

No entens aquesta llengua que et parla entre perills ?

Has desapres d' entendre an els teus fills ?

Adeu, Espanya !


Joan Maragall, 1898.


PS: com molts amics a mi tambe m' agradaria disfrutar d' Eurovisio (si, per estrany que sembli), del mundial de futbol, i de tantes coses mes. Algu em pot recomanar una seleccio per animar ?


16/5/10

Dr Strangelove (1964)

Originalment pensada com a thriller de tensio, aquesta historia filmada per Stanley Kubrick ha acabat sent una delirant satira sobre les armes nuclears.

Tot comenca quan el general Jack D. Ripper, boig i obsessionat per la possible contaminacio dels fluids corporals americans com a estrategia de guerra russa, decideix enviar els seus bombarders B52 contra blancs sovietics sense el consentiment del president. Quan aquest se n’ assabenta s’ organitza un estrany gabinet de guerra per tal d’ evitar les represalies russes (en possessio d’ una arma radioactiva de destruccio massiva). La decisio final del gabinet, votada per unanimitat masculina, sera la creacio de bunquers soterranis on la promiscuitat sexual sera de vital importancia. Tot sigui per preservar l’ especie, amen.

(mes info a: http://www.imdb.com/title/tt0057012)


19/4/10

L' Estadistica de l' Edurne

No se si mai heu llegir “Annapurna, el primer 8000”, on Maurice Herzog narra una pomposa i emocionant aventura que va estar a punt de costar-li la vida per assolir el primer cim de 8000m; l’ Annapurna. Aixo va ser al 1950 i finalment nomes hi va perdre els dits dels peus, i gairebe tots els de les mans, en amputacions d’ emergencia, i.e. sense anestesia i dins un tren en marxa.

(-el revisor va preguntar: El bitllet si vos plau ?,

-Maurice Herzog va respondre: un moment, que l’ agafo ! )

Bromes dolentes a part, aquest cap de setmana (60 anys mes tard) i aquest mateix cim, per on no s’ hi passeja cap aficionat, ha estat coronat per una dona vasca (d’ on sino ?) que viu i treballa ( ..o millor dit, s’ entrena) a Catalunya; l’ Edurne Pasaban (la guapa de la foto!). Aquest fet per si sol crec que ja mereix una atencio especial, pero els tambors redoblen (….prrrrr) quan a mes, l’ Edurne s’ esta a punt de convertir en la primera dona que aconsegueix trepitjar el cim dels 14 pics mes alts del planeta, els 14 vuit mils !!! (repte assolit per nomes 14 homes, de moment)

Per tenir una idea de la dificultat de la gesta podem anar sumant l’ index de mortalitat de l’ Annapurna, un 40% (de 5 persones que van d' excursio, n'hi ha 2 que ja no en tornaran), mes l’ index de mortalitat del K2, el 25% (d’ un grup de 4 que marxen, 1 ja no tornara)…i seguint aixi fins als 14 vuit mils. Veurem que de 260 persones (humanes o no) que intentarien fer els 14 x 8000m (en el cas que n’ hi haguessin tantes) nomes una tornaria de l' excursio, es a dir: una probabilitat de sobreviure del 0.3%. I si tenim en compte que la major part dels alpinistes son homes, la probabilitat que dins d’ aquest 0.3% en surti l’ Edurne es encara mes remota, pero de moment no cal ser pessimistes ni dedicar-li l’ ultim adeu. Resulta que per aconseguir la fita ja nomes li cal el cim del Shisha Pangma a la llista, el mes baixet dels 14 (tot i que ja l' ha intentat quatre vegades).

Fins aquí tot sembla difícil, pero encara ho es mes, ja que per ser la primera dona a fer els 14 vuit mils haura de ser mes rapida que Oh Eun-Sun, la coreana que tambe ambiciona el primer lloc del podi i que ja es troba als peus de l’ Annapurna, el seu ultim pic. Si l’ Stevie Wonder per TV1 deia allo de “recuerda mi cancion: si bebes, no conduzcas”, ara s' hi podria afegir “recorda el 0.3%: si fas vuit mils, no vagis amb presses” !

En tot cas, l’ Edurne ja va passar a la historia quan al 2004 es va convertir en la unica dona en vida despres d' haver fet el cim del K2. La factura……un parell de ditets.


17/4/10

PIM-PAM-POUM !

Quan en Geroge Orwell es va casar als 33 anys no tenia en ment un protocolari viatge de noces, o Honeymoon. Enlloc d’ aixo, aquesta jove parella es va deixar seduir per una dolca guerra civil on la lluita per la igualtat i les llibertats estava en joc (per a qualsevol idealista compromes d’ aixo en podriem dir the Honey) en un territori en aquells moments inospit per a la majoria de brigadistes internacionals com era Espanya (mes propi de the Moon).

Sigui com sigui, per a molts europeus (i per a Geroge Orwell tambe) aquest era un conflicte naixent al costat de casa, on la desigualtat de forces feia temer una possible victoria feixista que s’ afegiria al creixent bloc Hitler-Mussolini i que calia evitar de totes totes. Evidentment, tambe hi va haver qui va creure el contrari.

Aquest angles que despres va escriure “La Revel.lio dels Animals” i “1984” se’n va anar primer a matar feixistes al front d’ Arago i en el seu llibre “Homenatge a Catalunya” ens explica les seves emocionants peripecies al davant i darrera les trinxeres. Despres d’ arriscar-ho tot per la Catalunya republicana i ser ferit a primera linia, se’n torna a Barcelona on sera perseguit i tractat de traidor com tots els seus companys de milicia. Malgrat aixo, alhora d'afrontar les petites o grans causes de la societat, ell ho tornaria a arriscar tot ni que sigui per la minuscula accio/aportacio individual . Coses cada vegada mes impensables avui en dia !